Ver Mis ubicaciones guardadas en un mapa más grande
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
2 de marzo de 2010
Marrakech
Ver Mis ubicaciones guardadas en un mapa más grande
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
23 de febrero de 2010
Shutter Island
Argument:
Estiu de 1954. Els agents federals Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aulë (Mark Ruffalo) són destinats a una remota illa del port de Boston per investigar la desaparició d'una perillosa assassina (Emily Mortimer) reclosa a l'hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit pel sinistre doctor John Cawley (Ben Kingsley). Aviat descobriran que el centre guarda molts secrets, i que la illa amaga quelcom més perillós que els pacients.
Després del terrible èxit d'Infiltrats, la cinta amb la qual finalment Scorsese va aconseguir el reconeixement de l'Acadèmia en forma de quatre Oscars, ara torna amb Shutter Island, un intens thriller en el qual torna a dirigir per quarta vegada al seu actor darrer actor fetitxe: Leonardo DiCaprio, que ha substituït a Robert De Niro o Harvey Keitel, els seus comodins dels anys 70 i 80. Un DiCaprio que als seus 35 anys està començant a assimilar la seva carrera com a actor, la solidesa del qual deu en bona part a Scorsese. Després de la notorietat mundial que va aconseguir amb Titanic, els quatre títols que ha protagonitzat per al director (Gangs of New York, L'aviador i Infiltrats) l'han mantingut en primera línia.
És una pel·lícula amb un repartiment més que notable i basada en una novel·la homònima de Dennis Lehane, l'autor de l'obra que va inspirar l'aclamada Mystic River de Clint Eastwood.
Ubiklo
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Estiu de 1954. Els agents federals Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aulë (Mark Ruffalo) són destinats a una remota illa del port de Boston per investigar la desaparició d'una perillosa assassina (Emily Mortimer) reclosa a l'hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit pel sinistre doctor John Cawley (Ben Kingsley). Aviat descobriran que el centre guarda molts secrets, i que la illa amaga quelcom més perillós que els pacients.
Després del terrible èxit d'Infiltrats, la cinta amb la qual finalment Scorsese va aconseguir el reconeixement de l'Acadèmia en forma de quatre Oscars, ara torna amb Shutter Island, un intens thriller en el qual torna a dirigir per quarta vegada al seu actor darrer actor fetitxe: Leonardo DiCaprio, que ha substituït a Robert De Niro o Harvey Keitel, els seus comodins dels anys 70 i 80. Un DiCaprio que als seus 35 anys està començant a assimilar la seva carrera com a actor, la solidesa del qual deu en bona part a Scorsese. Després de la notorietat mundial que va aconseguir amb Titanic, els quatre títols que ha protagonitzat per al director (Gangs of New York, L'aviador i Infiltrats) l'han mantingut en primera línia.
És una pel·lícula amb un repartiment més que notable i basada en una novel·la homònima de Dennis Lehane, l'autor de l'obra que va inspirar l'aclamada Mystic River de Clint Eastwood.
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
4 de enero de 2010
De Festa per Barcelona!
T'agrada la nit? T'agrada la musica i ballar? La ciutat de Barcelona ofereix una àmplia diversitat de clubs nocturns on podràs gaudir d'intenses vetllades amb qui tu vulguis!!
Personalment voto Razzmatazz!!
Gabriel Vidal
Està situada al barri de Poblenou, a Barcelona, a un quart d'hora en metro de Plaça Catalunya i anteriorment era la Sala Zeleste, però aquesta va tenir que tancar a causa d'uns deutes. El mateix any 2000 la sala reneix amb nous propietaris, uns quants canvis cosmètics i un nou nom: es funda la nova sala Razzmatazz.
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Razzmatazz
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Permissions beyond the scope of this license may be available at commons.wikimedia.org/wiki/File:Salida_de_Raz....
24 de diciembre de 2009
Passió per la xocolata!
Si ets dels que com jo, s'els hi fa la boca aigua només de pensar en aquest aliment-plaer, segur que aquest apartat t'agradarà!
Per qué ens agrada tant la xocolata?
Una raó molt important en el plaer de la xocolata és que el seu punt de fusió és una mica menor que la temperatura del cos, així es fon dins la boca. La xocolata conté endorfines que són estimulants per al cervell que produeixen sensacions de plaer, i per això, alguns creuen que és un afrodisíac.
Beneficial per la salut
Recerques recents demostren que el cacau o la xocolata negre té molts beneficies de salut, ja que conté antioxidants i prevé la hipertensió. La xocolata també és un aliment ric en calories amb un contingut elevat de greix. També s'ha comprovat que la xocolata és un estimulant feble ja que conté teobromina i cafeïna en petites quantitats.
Varietats
Xocolata negra: és la xocolata pròpiament dita, car és el resultat de la barreja de la pasta i mantega del cacau amb sucre, sense l'afegit de cap altre producte. Un xocolata negra ha de presentar una proporció de pasta de cacau superior, aproximadament, al 50% del producte, ja que és a partir d'aquesta quantitat quan l'amargor del cacau comença a ser perceptible. En qualsevol cas, hi ha al mercat rajoles de xocolata negre amb diferents proporcions de cacau, arribant fins i tot fins al 99%.
Xocolata de cobertura: és la xocolata que utilitzen els xocolaters i els pastissers com a matèria primera. Pot ser negre o amb llet, però en tot cas es tracta d'un xocolata amb una proporció de mantega de cacau del voltant del 30%, el que suposa el doble que en els altres tipus de xocolata. La cobertura es fa servir per aconseguir un alt brillantor al temperar la xocolata i perquè es fon fàcilment i és molt moderable.
Xocolata a la tassa: és la xocolata negre (normalment, amb una proporció de cacau inferior al 50%), al qual se li ha afegit una petita quantitat de fècula (normalment, farina de blat de moro) perquè a l'hora de coure'l augmenti el seu gruix. Acostuma a dissoldres amb llet.
Xocolata amb llet: és el derivat del cacau més popular. Es tracta, bàsicament, d'un dolç, per la qual cosa la proporció de pasta de cacau sol estar per sota del 40%. No obstant això, bona part de les més importants marques de xocolata produeixen rajoles de xocolata amb llet amb proporcions de cacau inusuals, per sobre fins i tot del 50%, dirigides tant al mercat dels gourmets com al negoci de la pastisseria. La xocolata amb llet, com el seu nom indica, porta llet afegida, en pols o condensada.
Xocolata blanca: estrictament, no es tracta de xocolata com a tal, ja que manca en la seva composició de la pasta de cacau, que és la matèria que aporta les propietats del cacau. S'elabora amb mantega de cacau (almenys, el 20%), llet (en pols o condensada) i sucre. És un producte extremadament energètic i dolç (no té regust amarg). Visualment molt atractiu, és un element decoratiu molt usat en la rebosteria.
Xocolata farcida: com indica l'expressió, és una coberta de xocolata (en qualsevol de les seves variants i amb un pes superior al 25% del total) que recobreix fruits secs (avellanes, ametlles ...), licors, fruites, etc., així com galetes tipus Waffen.
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xocolata
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Permissions beyond the scope of this license may be available at commons.wikimedia.org/wiki/File:Salida_de_Raz....
Font: aunmascosas.tumblr.com/page/2
Per qué ens agrada tant la xocolata?
Una raó molt important en el plaer de la xocolata és que el seu punt de fusió és una mica menor que la temperatura del cos, així es fon dins la boca. La xocolata conté endorfines que són estimulants per al cervell que produeixen sensacions de plaer, i per això, alguns creuen que és un afrodisíac.
Beneficial per la salut
Recerques recents demostren que el cacau o la xocolata negre té molts beneficies de salut, ja que conté antioxidants i prevé la hipertensió. La xocolata també és un aliment ric en calories amb un contingut elevat de greix. També s'ha comprovat que la xocolata és un estimulant feble ja que conté teobromina i cafeïna en petites quantitats.
Varietats
Xocolata negra: és la xocolata pròpiament dita, car és el resultat de la barreja de la pasta i mantega del cacau amb sucre, sense l'afegit de cap altre producte. Un xocolata negra ha de presentar una proporció de pasta de cacau superior, aproximadament, al 50% del producte, ja que és a partir d'aquesta quantitat quan l'amargor del cacau comença a ser perceptible. En qualsevol cas, hi ha al mercat rajoles de xocolata negre amb diferents proporcions de cacau, arribant fins i tot fins al 99%.
Xocolata de cobertura: és la xocolata que utilitzen els xocolaters i els pastissers com a matèria primera. Pot ser negre o amb llet, però en tot cas es tracta d'un xocolata amb una proporció de mantega de cacau del voltant del 30%, el que suposa el doble que en els altres tipus de xocolata. La cobertura es fa servir per aconseguir un alt brillantor al temperar la xocolata i perquè es fon fàcilment i és molt moderable.
Xocolata a la tassa: és la xocolata negre (normalment, amb una proporció de cacau inferior al 50%), al qual se li ha afegit una petita quantitat de fècula (normalment, farina de blat de moro) perquè a l'hora de coure'l augmenti el seu gruix. Acostuma a dissoldres amb llet.
Xocolata amb llet: és el derivat del cacau més popular. Es tracta, bàsicament, d'un dolç, per la qual cosa la proporció de pasta de cacau sol estar per sota del 40%. No obstant això, bona part de les més importants marques de xocolata produeixen rajoles de xocolata amb llet amb proporcions de cacau inusuals, per sobre fins i tot del 50%, dirigides tant al mercat dels gourmets com al negoci de la pastisseria. La xocolata amb llet, com el seu nom indica, porta llet afegida, en pols o condensada.
Xocolata blanca: estrictament, no es tracta de xocolata com a tal, ja que manca en la seva composició de la pasta de cacau, que és la matèria que aporta les propietats del cacau. S'elabora amb mantega de cacau (almenys, el 20%), llet (en pols o condensada) i sucre. És un producte extremadament energètic i dolç (no té regust amarg). Visualment molt atractiu, és un element decoratiu molt usat en la rebosteria.
Xocolata farcida: com indica l'expressió, és una coberta de xocolata (en qualsevol de les seves variants i amb un pes superior al 25% del total) que recobreix fruits secs (avellanes, ametlles ...), licors, fruites, etc., així com galetes tipus Waffen.
Renato
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xocolata
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Permissions beyond the scope of this license may be available at commons.wikimedia.org/wiki/File:Salida_de_Raz....
Necessites desconectar? Fes Turisme Rural!
¿Que és el turisme rural?
El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menors als 1.000 o 2.000 habitants) o fora del casc urbà en localitats d'una mida més gran.
Característiques:
A Espanya la legislació sobre aquest assumpte és competència de cada Comunitat Autònoma. La inexistència d'una legislació comuna i, fins i tot, la falta de legislació en algunes comunitats autònomes, impedeix destacar unes característiques comunes d'aquesta activitat.
Típicament, i en algunes zones de manera obligada, s'estableixen en edificis històrics o de construcció tradicional de la comarca. Dins de les diverses categories hi ha diverses modalitats de turisme rural, entre les quals cal destacar:
L'alta proliferació d'aquesta fórmula de turisme està provocant un gran creixement de l'oferta d'aquests establiments, arribant a la massificació d'algunes comarques.
Com preparar la teva escapada?
La comercialització d'allotjaments rurals es realitza majoritàriament per Internet a través de portals de turisme rural especialitzats, on s'agrupen els establiments en funció de les seves qualitats, característiques o emplaçament.
Tipus de llocs de turisme rural:
Casa rural: edifici de diverses habitacions amb elements comuns, com són els banys, la sala i la cuina. Freqüentment, es sol compartir amb els propietaris, encara que disposen d'una zona privada. En cas de que hi visquin els propietaris, es sol llogar per habitacions (tipus hotel, amb serveis alimentaris) o completa (casa de lloguer complet, que es coneix amb el nom de turisme rural independent) per a grups.
Allotjament rural: és el més semblant a un apartament turístic, però habitualment amb elements diferenciadors de les àrees rurals (tipus de construcció, decoració, etc.). Solen comptar amb cuina pròpia, bany, sala i un nombre indeterminat d'habitacions.
Hotel Rural: Solen ser allotjaments de major mida, amb un nombre reduït d'habitacions (habitualment entre 4 i 10, només es limita a algunes Comunitats Autònomes) i compten amb restaurant, i servei diari de neteja de les habitacions. El funcionament és similar al d'un hotel convencional, però amb les limitacions de la seva mida.
Centre de turisme rural: Habitualment correspon a un petit complex on hi ha allotjament (possiblement amb diverses modalitats), restaurant, i instal·lacions, material i monitors per a la pràctica d'activitats a la natura.
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Turisme_rural
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menors als 1.000 o 2.000 habitants) o fora del casc urbà en localitats d'una mida més gran.
Característiques:
A Espanya la legislació sobre aquest assumpte és competència de cada Comunitat Autònoma. La inexistència d'una legislació comuna i, fins i tot, la falta de legislació en algunes comunitats autònomes, impedeix destacar unes característiques comunes d'aquesta activitat.
Típicament, i en algunes zones de manera obligada, s'estableixen en edificis històrics o de construcció tradicional de la comarca. Dins de les diverses categories hi ha diverses modalitats de turisme rural, entre les quals cal destacar:
L'alta proliferació d'aquesta fórmula de turisme està provocant un gran creixement de l'oferta d'aquests establiments, arribant a la massificació d'algunes comarques.
Com preparar la teva escapada?
La comercialització d'allotjaments rurals es realitza majoritàriament per Internet a través de portals de turisme rural especialitzats, on s'agrupen els establiments en funció de les seves qualitats, característiques o emplaçament.
Maria Victoria Rodríguez
Casa rural: edifici de diverses habitacions amb elements comuns, com són els banys, la sala i la cuina. Freqüentment, es sol compartir amb els propietaris, encara que disposen d'una zona privada. En cas de que hi visquin els propietaris, es sol llogar per habitacions (tipus hotel, amb serveis alimentaris) o completa (casa de lloguer complet, que es coneix amb el nom de turisme rural independent) per a grups.
Allotjament rural: és el més semblant a un apartament turístic, però habitualment amb elements diferenciadors de les àrees rurals (tipus de construcció, decoració, etc.). Solen comptar amb cuina pròpia, bany, sala i un nombre indeterminat d'habitacions.
Hotel Rural: Solen ser allotjaments de major mida, amb un nombre reduït d'habitacions (habitualment entre 4 i 10, només es limita a algunes Comunitats Autònomes) i compten amb restaurant, i servei diari de neteja de les habitacions. El funcionament és similar al d'un hotel convencional, però amb les limitacions de la seva mida.
Centre de turisme rural: Habitualment correspon a un petit complex on hi ha allotjament (possiblement amb diverses modalitats), restaurant, i instal·lacions, material i monitors per a la pràctica d'activitats a la natura.
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Turisme_rural
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
18 de noviembre de 2009
Barcelona, seu per al teatre
Ultimament Barcelona està apostant seriosament pel teatre. Cada cop són més els musicals que es realitzan a la ciutat comtal, al igual que la fama que té Londres, com una ciutat on sempre hi ha clàssic musicals en cartellera.
We will rock you, Hoy no me puedo levantar, Fama i Grease són alguns d'aquests exemples.
I tu¿? Has anat ultimament al teatre¿? Qué ens recomanes¿?
A continuació podreu veure un llistat amb tots els teatres principals de la provincia de Barcelona, així podreu triar on preferiu anar segons la localitat:
Fonts: http://barcelona.lanetro.com/teatros
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
We will rock you, Hoy no me puedo levantar, Fama i Grease són alguns d'aquests exemples.
I tu¿? Has anat ultimament al teatre¿? Qué ens recomanes¿?
M_Erikkson/
A continuació podreu veure un llistat amb tots els teatres principals de la provincia de Barcelona, així podreu triar on preferiu anar segons la localitat:
- Llantiol Ciutat Vella
- Borràs Ciutat Vella
- Jove Teatre Regina Distrito Gràcia
- Teatre Apolo Ciutat Vella
- Tívoli L'Eixample
- Mercat de les Flors Sants Montjuïc
- Teatre Condal L'Eixample
- Teatreneu Distrito Gràcia
- Club Capitol Ciutat Vella
- Tantarantana Teatre Ciutat Vella
- TNC. Teatre Nacional de Catalunya L'Eixample
- La Villarroel L'Eixample
- Grec Sants Montjuïc
- Sala Beckett Distrito Gràcia
- Guasch Teatre Barcelona
- Teatre Victòria Ciutat Vella
- Espai Escènic Brossa Ciutat Vella
- La Farándula Sabadell
- Zorrilla Badalona
- Versus Teatre L'Eixample
- Teatre Principal L'Eixample
- Josep Maria de Sagarra Santa Coloma de Gramenet
- Poliorama Ciutat Vella
- Ateneu Popular 9 Barris Nou Barris
- Gran Teatre del Liceu L'Eixample
- Coliseum L'Eixample
- Circol Maldà Ciutat Vella
- Modern El Prat de Llobregat
- Joventut L'Hospitalet de Llobregat
- Cirvianum Torelló
- La Pasió d'Esparreguera Esparreguera
- Casino Prado Suburense Sitges
- Sala Fabià Puigserver Sants Montjuïc
- Artenbrut Distrito Gràcia
- Monumental Mataró
- Teatre de Ponent Granollers
- Cal Bolet Vilafranca del Penedès
- La Passió d'Esparraguera Esparreguera
- Vigatà ACEC Vic
- Sala Cabañes Mataró
- Teatre del Sol Sabadell
- El Celler Rubí
- La Passió d'Olessa de Montserrat Olesa de Montserrat
- L'Antic Teatre Ciutat Vella
- Prado Sitges
- Barcelona Teatre Musical Sants Montjuïc
- Teatre Principal Vilanova i la Geltrú
- saT! Sant Andreu Teatre Sant Andreu
- Atrium Viladecans Viladecans
- Teatre de L'ACIDH Distrito Gràcia
- Sala María Plans Terrassa
- La Massa Vilassar de Dalt
- La Puntual Ciutat Vella
- L'Alegria Centre d'Arts Escèniques de Terrassa Terrassa
- Teatre Conservatori Manresa
- La Poderosa Ciutat Vella
- Sala Teatre Vilafranca del Penedès
- Sala Muntaner L'Eixample
- Lasala Miguel Hernández Sabadell
- Teatre del Raval Ciutat Vella
- Teatre Principal Sabadell
- Kursaal Manresa
- Espai Navae Sant Andreu
- Sala Taller22 Sants Montjuïc
- TGB. Teatre Gaudí de Barcelona L'Eixample
- Teatro Dreams Distrito Gràcia
- Sipario L'Eixample
- Teatre Romea Ciutat Vella
- Patronat de la Fira del Teatre Ciutat Vella
- Antonia Argeric Roca Ciutat Vella
- Sociedad del Gran Teatro del Liceo Ciutat Vella
- Accions Teatrals la Cubana S.C.C.L. L'Hospitalet de Llobregat
- L'Avalot C L Santa Coloma de Gramenet
- Teatre Novedades L'Eixample
- Piula And Txorxil Productions L'Eixample
- Clownfishcat S L Sants Montjuïc
- Cous Cous Clown S Cv Horta Guinardó
- Teatre la Amistad Martinense Sant Martí
- Vol - Ras Teatre Sants Montjuïc
- Res de Res & En Blanc P Ciutat Vella
- Teatre La Riereta Ciutat Vella
- Teatro Dagoll Dagom L'Eixample
- Companyia Carles Santos S L Sant Martí
- Teatro Municipal Badalona
- Teatro Chapertons El Masnou
- Clownx Teatre P Montmeló
- Teatro Dagoll Dagom Ripollet
- Companyia D Espectacles la Tal Sccl Rubí
- Joventut de la Farandula Sabadell
- Joventut de la Farandula Sabadell
- José Oriol Aubetf Collados Sant Pol de Mar
- Teatro Comediants Canet de Mar
- Teatre Nu Igualada
- Teatro Gestió Vilanova i la Geltrú
- Teatro Artristras La Garriga
- Oniric Produccions S.C.C.L. Sant Joan de Vilatorrada
- Teatre Sémola Vic
- Ajuntament de Vilanova I la Geltrú Vilanova i la Geltrú
- Teatre de Lloguer S.C.V. Ciutat Vella
- El Tricicle Companyia Teatral S.L. L'Eixample
Fonts: http://barcelona.lanetro.com/teatros
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
17 de noviembre de 2009
S'obre el viatge-debat:
Quin és el teu destí de vacances d'ensomni¿?
Hawaii, Mèxic, Estats Units, Grècia, Kenia, Palestina,.....¿? Tu tries!!
Suposant que et toqués un premi per anar a qualsevol destí mundial, on viatjaries i perquè¿?
Vagis on vagis, és important tenir certs aspectes en compte:
• Cal viatjar sense prejudicis respecte de les diferències culturals i de formes de viure que trobem, ja que no són ni millor ni pitjor que les nostres, senzillament diferents. En qualsevol cas som nosaltres els que ens hem d'adaptar als seus esquemes de vida i no al revés. Hem d'intentar no traslladar la nostra pressa i nivell d'exigència habituals a la resta del món. També vol dir que hem de ser respectuosos amb els seus costums, encara que en algun cas no hi estem d'acord. Hem d'intentar mimetitzar-nos el màxim possible amb el nostre entorn i no actuar amb la prepotència pròpia d'actituds colonialistes. Això vol dir no pagar, si és possible, preus exagerats "de turista", regatejant fins arribar més o menys al preu "just". Però també s'ha d'evitar "pagar" amb diners o en espècies (bolígrafs, caramels, etc) a canvi d'una fotografia a un nen o adult, ja que això acaba generant actituds no desitjables.
• Molt important també és tenir una gran curiositat pel lloc que visitem, abans i durant el viatge. Abans ens podem informar sabent de la seva història passada i actual. Durant el viatge ho podem fer sobretot a partir del contacte humà amb la gent local i també fixant-nos en els més petits detalls del seu dia a dia. Això ens permetrà entendre molt millor els seus costums, apreciar les seves diferències respecte dels nostres i extreure'n els aspectes positius. Aquesta curiositat inclou la cultura local, la gastronomia, etc. i fins i tot aprendre unes quantes paraules de la llengua parlada en la zona.
• Evidentment cal preparar el nostre viatge independent amb antelació, fent una ruta realista segons els dies disponibles, però també cal deixar una porta oberta a la improvisació (si un lloc ens agrada molt podem decidir quedar-nos-hi més dies), als canvis de plans sobre la marxa, o senzillament als imprevistos.
• Fem que els nostres diners vagin a parar a la gent local del país i no a les grans multinacionals. Sempre que sigui possible hem d'intentar allotjar-nos en hotels o pensions que no formin part de cadenes hoteleres internacionals, menjar en restaurants locals, agafar transport públic i comprar en botigues o mercats del carrer. A més de repartir de forma més equitativa i justa els nostres diners ens permetrà copsar més els costums locals i viure situacions que difícilment trobaríem en el nostre entorn quotidià, malgrat aquest món que cada dia està més globalitzat. A més, en general, viatjant així ens sortirà més barat que si ho féssim en un viatge organitzat.
Així doncs, per ser un viatgeaddicte no cal ser ni Indiana Jones, ni un temerari com molta gent pensa. La nostra pròpia experiència ens diu que viatjar per lliure no és més perillós que fer-ho organitzat. Normalment s'associa als integrants de grups organitzats amb un nivell adquisitiu superior i per tant solen ser l'objecte del desig predilecte dels delinqüents. Evidentment sempre cal prendre una sèrie de precaucions com ser discret, no fer ostentació de riquesa, o evitar les situacions perilloses o de risc sempre que ens sigui possible. A partir d'aquí ja depèn del nivell de sort o del destí de cadascú.
Però, això sí, s'ha d'estar disposat a patir possibles incomoditats durant el viatge, trobar-se davant situacions compromeses que cal resoldre de forma autònoma, i a acceptar l'imprevist com un company més del viatge. Al final, la recompensa personal obtinguda en haver estat capaç de superar tots els entrebancs compensa sobradament tots els possibles mals moments passats.
"Els viatges són en la joventut una part d'educació i, en la vellesa, una part d'experiència"
Font: http://www.viatgeaddictes.com/presenta.php
http://www.eligeviaje.es/img/viajes.jpg
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Permissions beyond the scope of this license may be available at commons.wikimedia.org/wiki/File:Salida_de_Raz....
Hawaii, Mèxic, Estats Units, Grècia, Kenia, Palestina,.....¿? Tu tries!!
Suposant que et toqués un premi per anar a qualsevol destí mundial, on viatjaries i perquè¿?
Vagis on vagis, és important tenir certs aspectes en compte:
• Cal viatjar sense prejudicis respecte de les diferències culturals i de formes de viure que trobem, ja que no són ni millor ni pitjor que les nostres, senzillament diferents. En qualsevol cas som nosaltres els que ens hem d'adaptar als seus esquemes de vida i no al revés. Hem d'intentar no traslladar la nostra pressa i nivell d'exigència habituals a la resta del món. També vol dir que hem de ser respectuosos amb els seus costums, encara que en algun cas no hi estem d'acord. Hem d'intentar mimetitzar-nos el màxim possible amb el nostre entorn i no actuar amb la prepotència pròpia d'actituds colonialistes. Això vol dir no pagar, si és possible, preus exagerats "de turista", regatejant fins arribar més o menys al preu "just". Però també s'ha d'evitar "pagar" amb diners o en espècies (bolígrafs, caramels, etc) a canvi d'una fotografia a un nen o adult, ja que això acaba generant actituds no desitjables.
• Molt important també és tenir una gran curiositat pel lloc que visitem, abans i durant el viatge. Abans ens podem informar sabent de la seva història passada i actual. Durant el viatge ho podem fer sobretot a partir del contacte humà amb la gent local i també fixant-nos en els més petits detalls del seu dia a dia. Això ens permetrà entendre molt millor els seus costums, apreciar les seves diferències respecte dels nostres i extreure'n els aspectes positius. Aquesta curiositat inclou la cultura local, la gastronomia, etc. i fins i tot aprendre unes quantes paraules de la llengua parlada en la zona.
• Evidentment cal preparar el nostre viatge independent amb antelació, fent una ruta realista segons els dies disponibles, però també cal deixar una porta oberta a la improvisació (si un lloc ens agrada molt podem decidir quedar-nos-hi més dies), als canvis de plans sobre la marxa, o senzillament als imprevistos.
• Fem que els nostres diners vagin a parar a la gent local del país i no a les grans multinacionals. Sempre que sigui possible hem d'intentar allotjar-nos en hotels o pensions que no formin part de cadenes hoteleres internacionals, menjar en restaurants locals, agafar transport públic i comprar en botigues o mercats del carrer. A més de repartir de forma més equitativa i justa els nostres diners ens permetrà copsar més els costums locals i viure situacions que difícilment trobaríem en el nostre entorn quotidià, malgrat aquest món que cada dia està més globalitzat. A més, en general, viatjant així ens sortirà més barat que si ho féssim en un viatge organitzat.
Així doncs, per ser un viatgeaddicte no cal ser ni Indiana Jones, ni un temerari com molta gent pensa. La nostra pròpia experiència ens diu que viatjar per lliure no és més perillós que fer-ho organitzat. Normalment s'associa als integrants de grups organitzats amb un nivell adquisitiu superior i per tant solen ser l'objecte del desig predilecte dels delinqüents. Evidentment sempre cal prendre una sèrie de precaucions com ser discret, no fer ostentació de riquesa, o evitar les situacions perilloses o de risc sempre que ens sigui possible. A partir d'aquí ja depèn del nivell de sort o del destí de cadascú.
Però, això sí, s'ha d'estar disposat a patir possibles incomoditats durant el viatge, trobar-se davant situacions compromeses que cal resoldre de forma autònoma, i a acceptar l'imprevist com un company més del viatge. Al final, la recompensa personal obtinguda en haver estat capaç de superar tots els entrebancs compensa sobradament tots els possibles mals moments passats.
Silvia
"Els viatges són en la joventut una part d'educació i, en la vellesa, una part d'experiència"
Font: http://www.viatgeaddictes.com/presenta.php
http://www.eligeviaje.es/img/viajes.jpg
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Permissions beyond the scope of this license may be available at commons.wikimedia.org/wiki/File:Salida_de_Raz....
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
