Dues cares d'una mateixa moneda: S'obre el viatge-debat:

Quin és el teu destí de vacances d'ensomni¿?

Hawaii, Mèxic, Estats Units, Grècia, Kenia, Palestina,.....¿? Tu tries!!

Suposant que et toqués un premi per anar a qualsevol destí mundial, on viatjaries i perquè¿?

Vagis on vagis, és important tenir certs aspectes en compte:

• Cal viatjar sense prejudicis respecte de les diferències culturals i de formes de viure que trobem, ja que no són ni millor ni pitjor que les nostres, senzillament diferents. En qualsevol cas som nosaltres els que ens hem d'adaptar als seus esquemes de vida i no al revés. Hem d'intentar no traslladar la nostra pressa i nivell d'exigència habituals a la resta del món. També vol dir que hem de ser respectuosos amb els seus costums, encara que en algun cas no hi estem d'acord. Hem d'intentar mimetitzar-nos el màxim possible amb el nostre entorn i no actuar amb la prepotència pròpia d'actituds colonialistes. Això vol dir no pagar, si és possible, preus exagerats "de turista", regatejant fins arribar més o menys al preu "just". Però també s'ha d'evitar "pagar" amb diners o en espècies (bolígrafs, caramels, etc) a canvi d'una fotografia a un nen o adult, ja que això acaba generant actituds no desitjables.

• Molt important també és tenir una gran curiositat pel lloc que visitem, abans i durant el viatge. Abans ens podem informar sabent de la seva història passada i actual. Durant el viatge ho podem fer sobretot a partir del contacte humà amb la gent local i també fixant-nos en els més petits detalls del seu dia a dia. Això ens permetrà entendre molt millor els seus costums, apreciar les seves diferències respecte dels nostres i extreure'n els aspectes positius. Aquesta curiositat inclou la cultura local, la gastronomia, etc. i fins i tot aprendre unes quantes paraules de la llengua parlada en la zona.

• Evidentment cal preparar el nostre viatge independent amb antelació, fent una ruta realista segons els dies disponibles, però també cal deixar una porta oberta a la improvisació (si un lloc ens agrada molt podem decidir quedar-nos-hi més dies), als canvis de plans sobre la marxa, o senzillament als imprevistos.

• Fem que els nostres diners vagin a parar a la gent local del país i no a les grans multinacionals. Sempre que sigui possible hem d'intentar allotjar-nos en hotels o pensions que no formin part de cadenes hoteleres internacionals, menjar en restaurants locals, agafar transport públic i comprar en botigues o mercats del carrer. A més de repartir de forma més equitativa i justa els nostres diners ens permetrà copsar més els costums locals i viure situacions que difícilment trobaríem en el nostre entorn quotidià, malgrat aquest món que cada dia està més globalitzat. A més, en general, viatjant així ens sortirà més barat que si ho féssim en un viatge organitzat.

Així doncs, per ser un viatgeaddicte no cal ser ni Indiana Jones, ni un temerari com molta gent pensa. La nostra pròpia experiència ens diu que viatjar per lliure no és més perillós que fer-ho organitzat. Normalment s'associa als integrants de grups organitzats amb un nivell adquisitiu superior i per tant solen ser l'objecte del desig predilecte dels delinqüents. Evidentment sempre cal prendre una sèrie de precaucions com ser discret, no fer ostentació de riquesa, o evitar les situacions perilloses o de risc sempre que ens sigui possible. A partir d'aquí ja depèn del nivell de sort o del destí de cadascú.

Però, això sí, s'ha d'estar disposat a patir possibles incomoditats durant el viatge, trobar-se davant situacions compromeses que cal resoldre de forma autònoma, i a acceptar l'imprevist com un company més del viatge. Al final, la recompensa personal obtinguda en haver estat capaç de superar tots els entrebancs compensa sobradament tots els possibles mals moments passats.